Santoral

Sant Juan Diego Cuauhtlatoatzin

Sant Juan Diego Cuauhtlatoatzin
Va néixer cap a l'any 1474 a Cuauhtitlán (Mèxic). Era un indi de l'ètnia indígena dels txitximeques, casat, havia estat batejat pels primers missioners franciscans de la zona i era molt pietós. El desembre de 1531 va ser testimoni de diverses aparicions de la Mare de Déu a la falda del turó Tepeyac, en les quals la Verge li demanava que construïssin una església en aquell lloc. Com que el bisbe, el franciscà Juan de Zumárraga, no se'l creia, després de molt insistir, li va demanar una prova d'aquelles aparicions, i la Mare de Déu li va dir que pugés dalt del turó i collís les flors que hi trobés. El mes de desembre no era temps de florida, i menys en aquell lloc, que era molt àrid, però quan va arribar a dalt va quedar admirat del verger que hi va trobar, va collir totes les flors van cabre en la seva «tilma» (mena de manta que els homes de camp portaven nuada a l'espatlla), i les va portar a la Mare de Déu, la qual li va dir que aquell era el senyal que havia de portar al bisbe. Quan va obrir la manta per ensenyar la prova al bisbe, les flors van deixar gravada la imatge de la Mare de Déu tal com ell l'havia vista a la seva «tilma». Així va ser com el van creure i van fer edificar l'ermita. Quan l'església va estar construïda, Juan Diego va demanar al bisbe de poder viure-hi ben a prop, i es va dedicar la resta de la seva vida al servei i cura de l'ermita de la Mare de Déu de Guadalupe.

Santa Gorgònia

Germana de sant Gregori Nazianzè, va ser una exemplar mare de família, animada pel desig de Déu, malgrat que no va rebre el baptisme fins al finalde la seva vida, l'any 370.

Santa Leocàdia

Va néixer a Toledo, de família cristiana, al segle III, en plena època de persecució dels cristians fins als racons més apartats de l'imperi romà. Quan va arribar allí Dacià amb ordre d'eradicar el cristianisme reduint els cristians al culte dels déus de l'imperi o exterminant-los si es resistien, entre els primers denunciats va haver-hi Leocàdia, perquè se significava notablement propagant la nova fe entre els toledans. Manada de comparèixer davant del tribunal, va persistir aconfessar la seva fe, per la qual cosa va ser condemnada a una cruel pena d'assots i presó. Estant a la presó, on s'havia gravat una creu a la pedra, va saber del martiri de santa Eulàlia de Mèrida, l'exemple de la qual la va animar a continuar amb més fermesa en la fe i a refugiar-se en l'oració davant la seva creu gravada a la pedra. Vençuda per les ferides que havien trencat el seu cos i per les dures condicions de la presó, va morir el 9 de desembre de 304.